• L’arenyenc Arnau Akhtar Bertran (president) i el bagenc Eduard  Pladellorens (coordinador general) són els impulsors d’aquesta candidatura acompanyats d’un equip format per una trentena de persones vinculades al món del pubillatge i la cultura popular.
  • La proposta d’aquesta nova junta planteja un canvi de model d’entitat per convertir l’associació en una federació i una reformulació de la tradició per dotar-la d’una nova identitat: el pubillatge com a actor social i cultural de la societat catalana i dels seus municipis.

Dilluns, 31 de gener de 2021. – Aquest dissabte 29 de gener s’han celebrat les eleccions a la Junta Directiva del Foment de les Tradicions Catalanes, entitat que vetlla per al manteniment i promoció de la tradició del pubillatge arreu del territori català.  Les eleccions  s’havien de celebrar el març de 2021 però la situació de pandèmia i l’aturada permanent que vivia el sector de la cultura popular van obligar a posposar-les. 

La nova junta està encapçalada per l’arenyenc Arnau Akhtar i Bertran, que fins ara era delegat de l’entitat al Maresme. A més, el bagenc Eduard Pladellorens Salat, que era el delegat a la Catalunya Central, ara és el nou Coordinador General de l’entitat. 

Després del seus nomenaments, ambdós s’han mostrat “il·lusionats tot i ser conscients dels reptes als que ens enfrontem. Hem aconseguit construïr un equip que ha confiat des del primer dia amb la nostra proposta, però sabem que amb això no n’hi haurà prou. Necessitarem convèncer la gent de la importància de fer un canvi i demanarem la implicació de tot el pubillatge vigent, tant de l’actual com del que ha de venir, per fer aquest gir de 180º que requereix la tradició”. 

Així mateix, sense oblidar l’origen de la tradició i el que representa per als joves poder representar els seus municipis, també han deixat clar que “per mantenir la tradició ben arrelada al territori cal aportar-hi una novia visió i dotar-la d’uns nous valors que l’adaptin a les necessitats actuals de la societat catalana i especialment dels munipis que disposen de pubillatge. Per fer això, un dels objectius principals és evolucionar de la figura representativa que és ara el pubillatge i anar cap a una figura activa, reconeguda com un actor social i transformadora dels propis municipis, aportant nous valor i generant un impacte directe als ciutadans de cada poble i ciutat. La figura de l’hereu, la pubilla, el fadrí o la dama ha d’enriquir-se i obrir-se a noves accions que permetin dinamitzar els seus municipis des de la implicació en projectes més enllà de la representativitat. A part de gaudir de la tradició tal com és habitual, també volem veure el pubillatge fent coses per als seus municipis en un àmbit més actiu”.

Els objectius de la nova direcció passen per aprofitar el capital humà que representa el pubillatge –una tradició basada en la implicació dels joves i el sentiment de pertinença tant cap als seus municipis com als seus orígens– i convertir aquest capital en un motor de dinamització social i cultural. El primer pas d’aquest camí passa per identificar els espais i oportunitats on es poden desenvolupar les diferents accions d’impacte social tenint en compte les diversitats del territori i la idiosincràsia de cada municipi. Per aquest motiu i per tirar endavant aquesta primera part serà imprescindible l’ajuda del pubillatge vigent i dels municipis. 

Per altre banda, la nova junta compta amb una trentena de nous membres (18 dones i 16 homes) que destaquen per la seva joventut i, en una gran majoria, per haver estat hereus o pubilles de diferents punts del territori en els últims 15 anys.  La nova estructura respon a la necessitat de dotar l’associació de les eines i necessitats que es requereixen per fer el salt cap a una federació i a la vegada, per tal de poder donar resposta a les necessitats dels diferents territoris. En aquest sentit, l’organigrama de l’entitat estableix, per una banda, una estructura de delegacions territorials amb els respectius delegats i, per altre banda, una estructura interna dividida en àrees de treball:

  • Delegacions territorials per províncies: Barcelona amb tres delegacions (Catalunya Central, Garraf i Maresme), Girona també amb tres delegacions (Alt Empordà, La Selva i Ripollès-Pirineu de Girona), Lleida amb delegació provincial i Tarragona amb dos delegacions (Tarragonès i Terres de l’Ebre).
  • Àrees de Treball: Presidència i Coordinació General, Secretaria i Tresoreria, Relacions Institucionals, Comunicació i Promoció, Protocol i Actes, i Entorns Digitals-TIC.