La figura de la pubilla sorgeix a principis de segle XX. Actualment, estem en una fase de recopilació d’informació sobre els inicis de la tradició, però tot sembla indicar que va començar a finals dels anys 20 i principis del 30.

Queda documentat que entre 1930 i 1932 es realitzen vàries eleccions de pubilles arreu de Catalunya, com podria ser la pubilla de Sant Gervasi o la de Gràcia de Barcelona, la de Sant Boi de Llobregat, del Prat, Lleida o Torroella de Montgrí.

De fet, queda recollit a la premsa escrita que el 1933 es du a terme un certamen comarcal del Baix Empordà o el certamen de Pubilla de Catalunya, que sembla que es va iniciar el mateix any. També sembla força clar que el certamen de Pubilla de Catalunya se celebrava al Palau Nacional (actual seu del MNAC) de Barcelona.

La premsa de l’època també sembla deixar palès que no era el mateix les eleccions de “Miss” i les de Pubilla des del mateix inici, si bé no podem concretar què es valorava per ser escollida Pubilla de Catalunya.

El que sí que sembla clar és que la Guerra Civil Espanyola va posar fi al certamen fins que no es va recuperar l’any 1957.

D’aquesta època de la Segona República ens consten pocs noms, però podem fer constar els següents:

• Joaquima Bastons, Pubilla de l’Alt Empordà 1933
• Remei Roca, Pubilla de la Vila de Gràcia 1932
• Eulàlia Garcés Navarro, Pubilla de Sant Gervasi 1933
• Antonia Rodriguez Roig, Pubilla de Lleida 1935 i Pubilla de Catalunya 1935 (posteriorment, desqualificada)
• Joaquima Amat i Puig, Pubilla de Sant Boi de Llobregat 1935

Important: Actualment, des del Foment de les Tradicions Catalanes estem indagant i investigant sobre aquest període de temps i en saber més sobre les pubilles abans de la Guerra Civil. Això podria fer que la informació aquí exposada acabés canviant. Addicionalment, si disposeu d’informació al respecte, us demanem que ens la feu arribar a comunicacio@tradicionscatalanes.com

L’11 de setembre de 1979 s’acorda crear el Foment de les Tradicions Catalanes (amb estatuts aprovats i constitució formal el dia 16 de febrer de 1980). El Foment de les Tradicions Catalanes adquireix formalment la forma jurídica d’associació i estableix com a objectius principals l’organització del certamen de la pubilla de Catalunya i la divulgació de la cultura popular de les tradicions catalanes, posant especial èmfasi amb la figura de la pubilla. Es deixa enrere doncs l’època marcada pel Patronat Regional d’una tradició limitada per les consignes nacionals espanyoles.

Es nomenà president el Sr. Joaquim Gil Sellarés (que ho seria fins a l’any 1991), acompanyat d’una junta de 12 persones d’un total de 22 socis inicials.

En aquell moment, ja es vincula clarament els diferents certàmens de pubilles -ja es comença a dir “el pubillatge”- amb el catalanisme imperant, mantenint un vessant molt simbòlica i institucional de la figura de la pubilla, així com vinculada a certs valors més o menys conservadors.

És en aquests primers anys del Sr. Joaquim Gil que es defineixen moltes de les característiques del que és el pubillatge avui en dia, com seria l’obligació de dur el vestit tradicional o l’establiment d’una escala de colors per a definir els diferents tipus de Títols de pubillatge: Blanc per als títols locals, blau pels comarcals, vermell per als intercomarcals i groc per als títols nacionals. La banda amb la senyera -que fins al moment era força estesa- passa a ser exclusiva de la pubilla de Catalunya. Aquesta escala de colors, a més, esdevenen els colors de l’escut de Foment. Aquest escut, establert els anys vuitanta, es mantindria fins i tot amb la modernització de l’escut realitzat a principis dels 2000, que és que es manté vigent.

Es tracta del període històric amb més proclamacions de pubillatge arreu de Catalunya. En aquest moment, les pubilles d’arreu de Catalunya feien sortides a altres municipis per assistir a festes majors on es proclamaven altres pubilles. A causa de la gran quantitat de proclamacions, les pubilles solien anar només a les proclamacions de la seva comarca o àmbit territorial i fer-ne fora era poc habitual. Els actes de proclamació eren fortament marcats pel protocol, se solien dur a terme als embalats de festa major i les pubilles tenien funcions institucionals i no de participació directa.

La figura de la pubilla encara és present a molts actes institucionals: visites a la Generalitat, al Camp Nou, a la Conselleria de Cultura, recepcions al Príncep d’Astúries i un llarg etcètera. S’entén la Pubilla com una figura que representa la dona catalana, així com la cultura del nostre país, tot des d’un punt de vista formal i en conseqüència actua com a un càrrec públic més.

A mesura que els anys noranta avancen, el pubillatge comença a notar la pressió dels canvis: el fet de valorar la bellesa ja forma part del passat, les pubilles comencen a demanar més contingut més enllà del paper institucional i apareixen els Hereus, essent el primer municipi d’instaurar-lo Navàs.

Amb l’entrada al nou mil·lenni el pubillatge s’enfronta a un jovent i una Catalunya canviant.

El primer canvi és la incorporació dels hereus a la tradició. Com bé dèiem, a finals dels noranta apareixen els hereus a diversos municipis de Catalunya, però el Foment de les Tradicions Catalanes inicialment no reconeixia la figura i, per tant, no permetia que es poguessin presentar als certàmens, especialment al certamen Nacional. Al certamen de la Pubilla de Catalunya de l’any 2000, a Breda, es va celebrar una manifestació d’hereus perquè se’ls hi permitís presentar-se a Hereu de Catalunya i les quatre demarcacions. Després de fortes desavinences dins la Junta Directiva del Foment de les Tradicions Catalanes, s’escull Pepita Rebull com a presidenta de Foment -la primera dona a ostentar el càrrec- i l’any 2001 es permet que els nois es puguin presentar per optar a un títol nacional quedant així integrada la figura de l’Hereu i el Fadrí/Cabaler. L’any 2002 s’acorda actualitzar l’escut del Foment de les Tradicions Catalanes al que està vigent el dia d’avui.

En paral·lel, però, la figura de la pubilla es va perdent a molts municipis, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona que deixen de fer proclamacions i abandonen la tradició per falta de candidats. El fet és que la figura resulta poc atractiva per al jovent, que la consideren una tradició anacrònica i massa formal i institucional.Sembla clar que es necessiten fer certs replantejaments a la tradició, com el fet de donar un paper més actiu als membres del pubillatge, però aquests canvis es van donant lentament i molts d’ells no s’acaben de definir. Les Juntes del Foment de les Tradicions Catalanes es renoven amb força freqüència respecte al període anterior.

A poc a poc es van assentant canvis sobre el significat de ser membre del pubillatge, es permeten més discursos als actes i una participació més activa en la cultura popular en la qual abans s’assistia com a espectador d’honor. Fins i tot s’obre la porta a ser més present en l’àmbit social. També es fa valdre i com a símbol del pubillatge un tret que fins abans es considerava natural: la riquesa de les relacions personals que es creen al pubillatge i el fet d’ajuntar gent de diferents indrets de Catalunya, amb estudis i oficis diferents però amb una estima a la cultura catalana. De la mateixa manera, a poc a poc el Foment va teixint una relació més pròxima amb el pubillatge vigent, permetent una millor transposició de les idees del pubillatge vigent i de les seves inquietuds, així com esdevenint un ens de debat, coordinador i dinamitzador del pubillatge arreu de Catalunya, no només a nivell dels títols nacionals, sinó també locals.

L’arribada de la pandèmia de Covid-19 l’any 2020 és un cop dur per al pubillatge, tot i que es manté certa activitat en línia. Passada aquesta època de confinament obligatori, el pubillatge a poc a poc recupera municipis i presencialitat, sumant municipis que fins i tot abans de la pandèmia no assistien.

L’1 de gener de 2024 el Foment de les Tradicions Catalanes va canviar el nom a Foment del Pubillatge Català, segons l’aprovat en l’assemblea general de 2023 i per tal de representar la realitat de l’entitat a l’any 2024, la qual ja només era representar i defensar els interessos de la tradició del pubillatge exclusivament.